Jornada d'obertura amb una lliçó d'història de l'educació
La Trobada es va celebrar a Barcelona a la seu de l'Associació de Mestres Rosa Sensat. Miriam Acebillo de Lafede.cat i Jaume Vinyals del Departament d'Ensenyament van donar la benvinguda i van contextualitzar la Trobada tot remarcant la necessitat de posar en valor, a través de la reflexió i l'intercanvi d'experiències, el compromís col·lectiu per transformar l'entorn. També van destacar la importància del partenariat fruit del projecte europeu en el qual s'emmarca la iniciativa, i que ha porta Lafede i el Departament d'Ensenyament a treballar plegats des de 2013.
Cèlia Cañellas i Rosa Toran, doctores en història i professores d'institut jubilades, van oferir una lliçó d'història magistral on van recordar, en paraules d'Irene Balaguer, “un període extraordinari de civisme, cultura i sensibilitat on va ser possible parlar, pensar i actuar: el primer terç del segle XX”. La influència de Ferrer i Guàrdia, Giner de los Ríos o Maria Montessori, entre d'altres pedagogs/es, i l'aposta del republicanisme i catalanisme polític van tenir un gran impacte en el model d'escola pública de l'Ajuntament de Barcelona, amb resultats com la gratuïtat i laïcitat de l'educació, l'ampliació de l'oferta, la creació de serveis per millorar l'alimentació i la salut dels infants, la innovació pedagògica de la mà dels treballs de recerca o dels ensenyaments artístics, la potenciació de l'associacionisme i les relacions amb les famílies o la formació del professorat entre d'altres mesures.
La Trobada es va celebrar a Barcelona a la seu de l'Associació de Mestres Rosa Sensat. Miriam Acebillo de Lafede.cat i Jaume Vinyals del Departament d'Ensenyament van donar la benvinguda i van contextualitzar la Trobada tot remarcant la necessitat de posar en valor, a través de la reflexió i l'intercanvi d'experiències, el compromís col·lectiu per transformar l'entorn. També van destacar la importància del partenariat fruit del projecte europeu en el qual s'emmarca la iniciativa, i que ha porta Lafede i el Departament d'Ensenyament a treballar plegats des de 2013.
Cèlia Cañellas i Rosa Toran, doctores en història i professores d'institut jubilades, van oferir una lliçó d'història magistral on van recordar, en paraules d'Irene Balaguer, “un període extraordinari de civisme, cultura i sensibilitat on va ser possible parlar, pensar i actuar: el primer terç del segle XX”. La influència de Ferrer i Guàrdia, Giner de los Ríos o Maria Montessori, entre d'altres pedagogs/es, i l'aposta del republicanisme i catalanisme polític van tenir un gran impacte en el model d'escola pública de l'Ajuntament de Barcelona, amb resultats com la gratuïtat i laïcitat de l'educació, l'ampliació de l'oferta, la creació de serveis per millorar l'alimentació i la salut dels infants, la innovació pedagògica de la mà dels treballs de recerca o dels ensenyaments artístics, la potenciació de l'associacionisme i les relacions amb les famílies o la formació del professorat entre d'altres mesures.
Des de la fila 0, Antonio Alcàntara de l'Ateneu de 9Barris i Empar Navarro de l'Institut Turó de Roquetes van assenyalar la necessitat de construir l'escola comunitària, un espai on practicar valors com la solidaritat, el compromís o la transformació social; on es multiplicació les situacions d'aprenentatge i on els infants i joves s'apoderen per transformar l'entorn. “l'Estat no està assumint el seu paper de defensor dels drets de les classes populars i els interessos econòmics d'alguns grup provoquen un model social injust que requereix de noves propostes per fer-hi front”.
La mestra i pedagoga Carme Boqué va parlar de la necessitat d'elaborar un pla d'acció educatiu que possibiliti la continuïtat i la transformació “hem de defugir de les discontinuïtats polítiques, generacionals, entre etapes educatives, entre família i escola, entre vida i cultura, entre persona i alumne, entre cos, ment i sentiments...”
Per la seva banda la coordinadora del Centre Promotor d'Aprenentatge Servei, Laura Campo, recuperant la idea de l'escola nova va presentar l'APS com un descobriment i no com un invent “tant per l'APS com per l'escola nova, no és suficient ser actiu, cal ser funcional i tenir present el sentit social del servei”.
Aina Tarabini, sociòloga de la UAB, va centrar la seva intervenció en les condicions imprescindibles perquè els centres puguin fer pràctiques transformadores «l'ESO té un problema estructural perquè no dóna resposta a les necessitats dels joves, és un plantejament molt academicista i reuneix moltes de les discontinuïtats a les que fa referència la Carme Boqué».
Finalment, Teresa Pietx, directora de l'Institut de Gurb va posar fi a les intervencions de la fila 0 posant en valor la confiança que el professorat té en el jo social de l'alumnat. “No existeix cap persona que no tingui capacitats i habilitats positives, només cal ajudar els infants i joves a descobrir-les”
18 experiències de temàtiques molt diverses
Les experiències educatives es van organitzar en sis taules temàtiques:
medi ambient, interculturalitat, sostenibilitat econòmica i social,
gènere, participació ciutadana i pau i drets humans.
La taula de medi ambient va comptar amb experiències que impliquen infants i joves en la recuperació de rieres, la conservació d'espais naturals protegits o la reflexió sobre l'agroecologia o els principis de la sobirania alimentària.
Les experiències d'interculturalitat, que van comptar amb la participació d'alumnat, proposen als infants i joves el treball sobre la multiculturalitat com a riquesa, l'apropament a les històries dels migrants o el trencament dels rumors i estereotips sobre la immigració i la diversitat cultural. “Hem après que no tothom s'ha de sentir d'un país perquè hi visqui” explicava una de les alumnes de l'Institut Quatre Cantons que ha participat en un projecte on els joves elaboren vídeos sobre històries de vida d'immigrants del Poblenou.
Les finances ètiques, les desigualtats globals o l'economia solidària són els temes que es treballen als projectes presentats en l'àmbit de la sostenibilitat econòmica i social. A nivell metodològic, aquestes experiències fan ús de l'APS i de les noves tecnologies per proposar als alumnes l'elaboració d'una campanya sobre la banda ètica o la creació de fotorelats sobre les desigualtats, entre d'altres.
Les experiències d'interculturalitat, que van comptar amb la participació d'alumnat, proposen als infants i joves el treball sobre la multiculturalitat com a riquesa, l'apropament a les històries dels migrants o el trencament dels rumors i estereotips sobre la immigració i la diversitat cultural. “Hem après que no tothom s'ha de sentir d'un país perquè hi visqui” explicava una de les alumnes de l'Institut Quatre Cantons que ha participat en un projecte on els joves elaboren vídeos sobre històries de vida d'immigrants del Poblenou.
Les finances ètiques, les desigualtats globals o l'economia solidària són els temes que es treballen als projectes presentats en l'àmbit de la sostenibilitat econòmica i social. A nivell metodològic, aquestes experiències fan ús de l'APS i de les noves tecnologies per proposar als alumnes l'elaboració d'una campanya sobre la banda ètica o la creació de fotorelats sobre les desigualtats, entre d'altres.
A la taula d'experiències de gènere es van presentar la formació en coeducació realitzada amb les educadores d'una d'escola bressol i dos nous projectes d'APS. Un d'ells proposa el treball sobre les relacions afectivo-sexuals en el marc de l'assignatura de català, l'altre va aplegar a entitats d'un barri i alumnes de l'Institut Joan salvat Papasseit per l'organització d'un acte de sensibilització contra la violència de gènere.
Els alumnes van tornar a ser protagonistes a la taula d'experiències de participació ciutadana. Mestres de l'escola bressol de Cappont van presentar la seva experiència com a comunitat d'aprenentatges i l'alumnat dels instituts de Barcelona Francisco de Goya i Vall d'Hebron van presentar el seu projecte de participació juvenil. Finalment, els alumnes de l'Institut de Gurb van compartir els projecte d'APS que desenvolupen al centre “hem après molt, per exemple que el tercer món no és només geogràfic, aquí també el tenim i al Sud també tenen persones que viuen en les mateixes condicions que nosaltres”.
Finalment, es van presentar els projecte de la taula de pau i drets humans amb propostes tan variades com els treballs de recerca en l'àmbit de la pau i amb una clara funció social, la Campanya Mundial per l'educació com una eina per treballar el dret a l'educació en un barri de Badalona marcat per l'exclusió social, o la capacitació de la comunitat educativa perquè els drets de la infància es coneguin i es visquin a l'escola.
La guia d'orientacions pedagògiques per a la incorporació de l'Educació per al Desenvolupament (EPD) al currículum.
Mariano Flores, d'Edualter i Benjamí Moliné, professor de secundària i membre del grup de Competències i EPD, van ser els encarregats de presentar la Guia per a la integració de l'EPD al currículum des de l'enfocament competencial, una guia en línia i interactiva. Flores va recordar el procés d'elaboració de la guia que, durant prop de quatre anys, ha implicat a més d'una seixantena de docents i membres d'ONG. La Guia és per Benjamí Moliné “una obra d'orfebreria que està perfectament encaixada i vinculada al currículum”. Moliné també va destacar que facilita la supressió d'un treball sovint excessivament compartimentat en els centres. A la vegada que permet a docents i ONG, a partir de l'elaboració prèvia de contingut, dedicar l'esforç a la reflexió i tria dels valors i continguts a treballar.
Mariano Flores, d'Edualter i Benjamí Moliné, professor de secundària i membre del grup de Competències i EPD, van ser els encarregats de presentar la Guia per a la integració de l'EPD al currículum des de l'enfocament competencial, una guia en línia i interactiva. Flores va recordar el procés d'elaboració de la guia que, durant prop de quatre anys, ha implicat a més d'una seixantena de docents i membres d'ONG. La Guia és per Benjamí Moliné “una obra d'orfebreria que està perfectament encaixada i vinculada al currículum”. Moliné també va destacar que facilita la supressió d'un treball sovint excessivament compartimentat en els centres. A la vegada que permet a docents i ONG, a partir de l'elaboració prèvia de contingut, dedicar l'esforç a la reflexió i tria dels valors i continguts a treballar.
Satisfacció general i ganes de repetir
Martí Boneta del Departament d'Ensenyament i Georgina Casas de Lafede.cat, van tancar la trobada compartint els resultats del treball en grups.
Una de les conclusions de la trobada és la necessitat de fer propostes educatives que contemplin la participació activa de l'alumnat en totes les seves fases, experiències vivencials on els infants i joves se sentin escoltats i protagonistes.
La importància de la interacció compartida entre els centres i el seu entorn organitzat és un altre element clau. L'elevat nombre de propostes de servei comunitari o APS i els seus bons resultats, fan evident que el treball de transformació social passa per la coordinació i la construcció de projectes compartits i per la innovació en l'àmbit metodològic, avançant cap a propostes de treball cooperatiu, projectes més oberts i flexibles i que arrisquin per trencat rutines.
Els participants van considerar molt útil l'organització de la Trobada, que els ha permès fer contactes i conèixer experiències per replicar en d'altres contextos. Algunes valoracions:
“M'ha obert la ment i ara veig més possibilitats de treball real amb una ONG a l'escola”
“Encara no sóc docent, però m'emporto totes aquestes experiències i idees que m'enriquiran”
“La trobada reforça els qui portem a terme projectes d'aquest tipus; anima a engegar-los als qui encara no ho han fet i facilita contactes centre-organitzacions”
“És una gran motivació pels docents que volem canviar tant la metodologia educativa com l'entorn en el que vivim. Són espais importants per millorar el treball quotidià a l'institut i això és essencial”
“És un reforç molt positiu per saber que no estem sols”
“M'ha obert la ment i ara veig més possibilitats de treball real amb una ONG a l'escola”
“Encara no sóc docent, però m'emporto totes aquestes experiències i idees que m'enriquiran”
“La trobada reforça els qui portem a terme projectes d'aquest tipus; anima a engegar-los als qui encara no ho han fet i facilita contactes centre-organitzacions”
“És una gran motivació pels docents que volem canviar tant la metodologia educativa com l'entorn en el que vivim. Són espais importants per millorar el treball quotidià a l'institut i això és essencial”
“És un reforç molt positiu per saber que no estem sols”
La trobada va despertar molt d'interès i es van presentar experiències d'un nivell molt alt, posant de manifest la pertinença d'aquests espais d'intercanvi i de que institucions, entitats o projectes, com ara el REDDSO, els impulsin. Properament trobareu penjades les experiències de la Trobada al blog del projecte.
